El 1936 va començar la guerra. Els revoltats ho fèien contra les reformes de la República però sobretot contra Catalunya, com recullia la frase de Calvo Sotelo "Antes roja que rota". Però la història no és tan senzilla com això, dintre de Catalunya també hi havia feixistes (recomano la revista Sapiens d'aquest mes) i dintre les esquerres també hi hagué qui preferí la nación a la ideologia (el socialista Largo Caballero va dir que pe evitar la llibertat de Catalunya estava disposat a deixar passar les tropes franquistes). Aquesta és la complexitat d'un conflicte ple de misèries humanes que va desembocar en una dictadura que va plegar sense ruptura.
S'havia d'evitar la ruptura, dèien, per no revifar els fantasmes de tants anys de guerra i repressió. Potser si. Ara però, paguem la no ruptura amb problemes de dèficit democràtic estructural que creen paradoxes com ara que un dels membres del Tribunal Constitucional sigui un ex-governador franquista d'Almería. I per culpa de no haver fet una revisió dels crims del franquisme, encara ara hi ha damnificats que han de reclamanr els papes a l'arxiu de la represseió de Salamanca, o, com passa a Blanes amb la Casa del Poble, que encara estan esperant la restitució del seu patrimoni.
A la Casa del Poble li foren requisats els edificis del Passeig de Dintre i el de la Muralla, seu del a Cooperativa la Blandense. El fet que la instutició els hagués construït amb aportacions populars per dedicar-lo a activitats en favor de les classes treballadores no fou un atenuant, ans una de les causes de la incautació. De ben segur que hi hagué a Blanes qui se n'alegrés en aquell moment. Perquè no oblidem que durant la guerra i la llarga potsguerra molts aprofitaren les cirunstàncies per disfressar de denúncies polítiques les revenjes personals. Una manifestació més de les misèries humanes de l'època.
Sembla que hagi passat molt temps, però molts papers segueixen a Salamanca i un dels dos edificis incautats a la Casa del Poble segueix en mans de l'Estat, que n'ha cedit els usos a l'Ajuntament). Ha passat molt temps, potser no tant, i a Blanes encara hi ha qui disfressa la seva incompetència i els seus odis personals en forma de decrets. Encara que en el procés hagi de mentir, encara que hagi d'aprofitar-se d'una injustícia perpetrada pels feixistes Ja ho veieu, misèries humanes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
endavant i força, gracies pel suport.
jpuig
si veus aquest missatge truquem.he enviat correu
Publica un comentari a l'entrada