Ahir el vicepresident del Govern, l'honorable Carod-Ropvira, president en funcions per l'absència del molt honorable, va fer una conferència a Palau. Programada des de feia temps per parlar del patriotisme social (per cert, a qui se li va acudir aquest nom???), els esdeveniments al tribunal constitucional espanyol van modificar part del guió.
Com ja sabeu el tribunal constitucional de l'estat que ens okupa està vivint des de fa anys una competició a l'estil de l'entranyable Torrebruno (tigres-tigres, leones-leones, todos quieren ser los campeeones) on, parafrasejant Karl von Clausewitz la judicatura ha esdevingut "una extensió de la política per altres mitjans". En el darrer episodi d'aquest serial la secció inquisitorial, fent cas a la veu de l'amo, ha recusat el jutge Pablo Pérez Tremps. Amb aquesta recusació sembla ser que la decisió del TC sobre els recursos contra l'Estatut està cantada (bona mesura de la salut de la suposada independència del poder judicial).
Davant la possibilitat d'aquesta retallada (una altra) mano iuditiale Carod va dir:
Resultaria que nosaltres, tal com som i volem ser, no hi cabem a Espanya. Que el nostre Estatut no cap a la Constitució. Quina via ens queda, llavors, si no és la via sobiranista? Quant temps més hauran d'estar els nostres interessos pendents d'un vot, el vot d'un magistrat en un tribunal situat a 600 quilòmetres de distància, on es decideix sobre el nostre present i s'hipoteca el nostre futur?
Certament és discutible que aquest estatut retallat no representa el que molts som i volem ser, però no deixa de ser una declaració significativa. Significativa i important no només perquè exemplifica l'independentisme d'ERC que alguns profetes a sou deien mort, sinó perquè és feta pensant en tots els catalans, nous immigrants inclosos, que l'escolten. I tots aquests catalans l'escolten perquè qui la diu és el vicepresident del seu govern. Aquesta és una de les raons per les que cal que ERC sigui al govern. Ara l'entorn Montilla dirà que en Carod parlava a títol personal, com a president d'ERC, però la realitat innegable és que quan en Carod deia això era el president en funcions i que això sol dóna al missatge d'ERC una capacitat d'arribar a la majoria de catalans que mai no tindria des de la puresa de les barricades.
Caror va aprofitar ahir aquesta caixa de ressonància per articular una proposta nacional ambiciosa, no per la Catalunya Pujolian dels 6 milions, ni per la ja mítica, Catalunya Republicana, sino per la Catalunya real del segle XXI. Una proposta adreçada a tots els qui vieun i fan aquest país. La majoria d'aquest país real no és independentista. I és només arribant als catalans no-independentistes que podem construir la majoria social que aquest horitzó nacional necessita. I és des del govern que es pot arribar millor a tots els catalans.
Articular aquest missatge no és fàcil. Fer-lo accessible a tothom i aplicar-lo en l'acció de govern en una coalició amb partits que tenen horizons nacional diferents té riscs. Però conferències com les d'ahir demostren que ens segueix calent ERC al govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada