diumenge, de novembre 11, 2007
L' Illa de Blanes i la RENFE
Blanes és en molts aspectes un reflex de tot el país. També en un dels temes més preocupants pel futur del país i de la nostra vila: les infraestructures.
Ja fa molts i molts anys que la xarxa ferroviària del nostre país, tan les rodalies com el tren d’alta velocitat, ofega la nostra economia i la vertebració del territori. L' Illa de Blanes presenta problemes similars per a la nostra vila.
La no resolució urbanística d’aquest espai deixa mal resolta la organització del nostre teixit urbà deslligant el Centre Vila d' Els Pins i La Plantera. Alhora, l' Illa representa una de les grans oportunitats per impulsar un canvi qualitatiu en la nostra indústria turística.
Com passa amb el tren d’alta velocitat, bona part dl a responsabilitat s’ha d’atribuir a disputes estèrils entre els dos partits que han anat ocupant el govern, en el nostre cas, el PSC i CiU. Males negociacions d’una banda, i el recolzament de projectes inadequats, només per la dèria de distanciar-se dels altres projectes existents, siguin millors o no. I, com passa amb la RENFE, la constatació que els governs amics en administracions superiors no sempre representes solucions. Així ni quan CiU governava a Blanes i la Generalitat ni quan ho ha fet el PSC, els partit majoritària a Blanes han sabut usar aquestes coincidències pel bé de Blanes. Quan es decidiran aquests partits a posar l' interès de Blanes per davant del seu?
I el paper de l' Estat en tot això? Decisiu, perquè si les nostres platges segueixen patint la seva política de costes, l' Illa de Blanes haurà de ser un parc submarí.
dimecres, de novembre 07, 2007
Parlant de morts i frases fetes
Darrerament a Blanes hem sentit a parlar de morts i enterraments amb, diguem-ne, una frase freta (aquest quan va a un enterro voldria ser el mort) que va dedicar un "dirigent" del PDB a en Joan Puig.
Això d’utilitzar frases fetes amb morts sempre és delicat, però en català en tenim forces. Sense anar més lluny, quan em van explicar aquest cas em va venir al cap allò de diu el mort al degollat: On dius que tinc el forat?
Perquè m’hauran d’acceptar que les declaracions del PDB resulten certament paradoxals venint de qui venen, tenint en compte les actuacions d’aquest personatge en els darrers mesos, molt especialment la de la contractació del nedador televisiu David Meca, que ha estat, diuen, la causa d’aquest rebombori.
Ara s’exclamen des del PDB del vot en contra d’ ERC, però tothom sap que no és mai bon consell vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo mort. I quan es governa en minoria encara menys. Diuen els seus socis de l’equip de govern que ha estat un problema de manca d’experiència a la política (que no és pas el mateix que la propaganda). Però això rai, que per tot hi ha remei, menys per la mort.
Sembla que des del PDB també creuen que els anirà bé més experiència de govern i, tal com va predir en Puig, segueixen al govern. Així doncs algú haurà de controlar l’excitació i l’entusiasme que va sentir quan des del PDB van amenaçar amb trencar el pacte de govern i va pensar allò de gràcies Déu meu, que el pare és mort i seré l’hereu. (L’hereu oblida, potser, que la casa pairal la va perdre quan ho tenia tot de cara, i és que que amb el pa a les alforges hi ha qui se mor de fam).
Tantes ganes tenen de tornar al mas que, segons diu algun diari, ja fan números pel 2008, pensant que morta la cuca, mort el verí. Però. ai las, aquest verí, que és com en diuen d’ aquesta mania de dir el que es pensa, creure el que es diu i actuar en conseqüència, és una dèria de tots el d’ ERC a Blanes compartim amb en Joan.
Desgraciadament, mentre uns i altres ens volen carregar el mort, aquesta vocació per l’opereta que han retrobat ens distreu a tots plegats dels problemes que té la nostra vil•la i fa que cada cop més gent pensi que molts polítics s’enriuen del mort i del qui el vetlla. Per això, també, ERC ja ha dit que seguirà donant suport al govern per seguir tirant endavant els 50 compromisos pactats, però des d’una independència irrenunciable. Perquè seguim aquí, tal com són, ben vius, i en política també passa sovint que qui la mort d’un altre espera, la seva hi va primera.
Això d’utilitzar frases fetes amb morts sempre és delicat, però en català en tenim forces. Sense anar més lluny, quan em van explicar aquest cas em va venir al cap allò de diu el mort al degollat: On dius que tinc el forat?
Perquè m’hauran d’acceptar que les declaracions del PDB resulten certament paradoxals venint de qui venen, tenint en compte les actuacions d’aquest personatge en els darrers mesos, molt especialment la de la contractació del nedador televisiu David Meca, que ha estat, diuen, la causa d’aquest rebombori.
Ara s’exclamen des del PDB del vot en contra d’ ERC, però tothom sap que no és mai bon consell vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo mort. I quan es governa en minoria encara menys. Diuen els seus socis de l’equip de govern que ha estat un problema de manca d’experiència a la política (que no és pas el mateix que la propaganda). Però això rai, que per tot hi ha remei, menys per la mort.
Sembla que des del PDB també creuen que els anirà bé més experiència de govern i, tal com va predir en Puig, segueixen al govern. Així doncs algú haurà de controlar l’excitació i l’entusiasme que va sentir quan des del PDB van amenaçar amb trencar el pacte de govern i va pensar allò de gràcies Déu meu, que el pare és mort i seré l’hereu. (L’hereu oblida, potser, que la casa pairal la va perdre quan ho tenia tot de cara, i és que que amb el pa a les alforges hi ha qui se mor de fam).
Tantes ganes tenen de tornar al mas que, segons diu algun diari, ja fan números pel 2008, pensant que morta la cuca, mort el verí. Però. ai las, aquest verí, que és com en diuen d’ aquesta mania de dir el que es pensa, creure el que es diu i actuar en conseqüència, és una dèria de tots el d’ ERC a Blanes compartim amb en Joan.
Desgraciadament, mentre uns i altres ens volen carregar el mort, aquesta vocació per l’opereta que han retrobat ens distreu a tots plegats dels problemes que té la nostra vil•la i fa que cada cop més gent pensi que molts polítics s’enriuen del mort i del qui el vetlla. Per això, també, ERC ja ha dit que seguirà donant suport al govern per seguir tirant endavant els 50 compromisos pactats, però des d’una independència irrenunciable. Perquè seguim aquí, tal com són, ben vius, i en política també passa sovint que qui la mort d’un altre espera, la seva hi va primera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)