Fa una mica més d'un any que no escric al bloc. Han canviat moltes coses a part de l'adreça d'aquest blog: eleccions i nou govern a Blanes, eleccions espanyoles amb canvis d'aliances, i eleccions als EEUU amb nou president, de nom musulmà i pell negra.
Si senyors, a EEUU han votat un president negre trencant els prejudicis racials que es remunten a la constitució americana i que estaven institucionalitzats en la legislació de molts estats fins a mitjans del segle XX. És fàcil oblidar els canvis socials que ha experimentat aquell país en poques dècades. Vist en perspectiva, l’elecció d'Obama com a president és un canvi enorme. Potser, a l´hora de governar, els límits que imposa el sistema diran al president Obama "No we cannot", però la nova imatge del cap d'estat del país més poderós del món probablement canviarà la imatge que els americans tenen de si mateixos i la imatge que milions de persones a d'altres països tenen dels EEUU i de si mateixos.
Però en mig de tants canvis hi ha coses que no canvien, certeses que de tant antigues a vegades ni veiem. El fill d'un immigrant kenyà obté, no només tots els drets de ciutadania, sinó que és escollit pels seus conciutadans com a màxim representat dels EEUU, però als catalans ens segueixen negant el pa i la sal, el dret a ser i a decidir. Un any després de la meva darrera entrada en aquest bloc, més de dos anys després de la seva aprovació, amb ribot inclòs, el nostre Estatut segueix sense aplicar-se.
Certament els EEUU no són Espanya, de tradició democràtica tant prima. És patent que els tribunal suprem nord-americà no té res a veure amb el tribunal constitucional. Però no oblidem que les lleis que feien il•legal el matrimoni dels pares de Barack Obama a molts estats nord-americans es van revocar perquè els afroamericans van dir prou, perquè van organitzar el moviment pro drets civils, perquè es van organitzar al voltant dels líders que es van atrevir a tenir un somni. Ningú no ho va fer per ells com ningú no ho farà per nosaltres.
