La tercera hora d'espanyol

Perdut en aquest país, nord enllà, em curo l'anyorament amb embotits amvasats al buit i emissions de ràdio per internet. Avui, escoltant la tertúlia de Catalunya Ràdio, gairabé m'han vingut ganes de quedar-me aquí, on la gent, dèia el poeta, és més neta, lliure i desvetllada.

Per qui hagi tingut la sort de no serntir la tertúlia, s´hi discutia el decret de la ministra de educación que imposa una hora més d'espanyol a les escoles catalanes (que no teníem competències exclusives d'ensenyament???), per garantir, segons l'ínclita ministra, el bilingüisme a Catalunya. Atesa la situació del bilingüisme al nostre país, he d'entendre que la Sra. Segundo, per bilingüisme vol dir que coexisteixin dues llengues a Catalunya: l'espanyol en present i el català en passat.

Fins aquí tot segueix el guió previsible. El que m'ha fet ennuegar amb el te ha estat la magnífica intervenció, per sorpresa i sense torn de preguntes de l'honorable "tete" Maragall, conseller del ram, dient que ho havíem entés malament. Que aquest decret, la seva conselleria no se'l deixa imposar, l'accepta perquè és bó, perquè, sempre segons el "tete", el nivell de l'espanyol entre els nostres joves està molt malament i cal millorar-lo. Del nivell de català dels nostres estudiants no n'ha dit res, suposo que perquè en molts casos ésdifícil de mesurar el nivell d'una llèngua que no es parla. Havent dit això i que el decret refoçaria una altra llengua, l'anglès, ha dit que havia de penjar perquè es trobava en mitg d'una jornada de treball en una ciutat del nostre país. Veient el que diu sobre l'estat de la llengua la ciutat en qüestió no era la meva, molt probablement tampoc la teva, i de ben segur no era Barcelona.

Sis de desembre: res a celebrar

Sento a la ràdio que el president del nostre país anirà a Madrid a celbrar la constitución (la d'ells) i em torno a demanar que hi pot celebrar el president de Catalunya. Potser d'aquí un temps, quan s'hagi assegut a l'altra banda de la taula de negociacions, la que arrissen amb un somriure, s'ho mirarà d'una altra manera. Si no, quedarà clar que el PSC ha deixat de ser una eina útil per als catalans i els seus votants hauran de buscar altres opcions.

Avui ningú no diria que som a l'hivern.